agradier

Retour 

1. adj.

a. ab/de agradiera volontat, de/per sa agradiera volontat loc. adv. 'de son plein gré'

1256 BeyriesTGascL 80,20: … no forsads ni costrets ni decebudz ni enganads, mas per sa bona e plane e agradere uolentad… beno e quita…

1263ArchGir 3:13,30: Coneguda causa sia que Nuasans de Ceiras, cavoirs de Landeron, lo prodome, de sa bona et agradeira volunta… a reconegud et autreiat…

1265AdmAngB 201b,34: … per degun mal ginh ni per degun decebament, ma de lor bona [e] agradera(s) volentad

1396 TartasTLandM 164,28: … no costrete, forssade, decebude nj enganade… mas de son bon grat, franque, agradeyra e deliure voluntat e de sa certe science… a quitat e perdonat…

ArchBPyrLespyR 1:19b: ab agradere voluntat

b. ab agradiera volontat de 'avec le plein consentement de'

1268HistSSevD 2:208,2: Aquest don et aquest quitament fe lodit N'Arnau Guillem ab autrey et ab agradere voluntad et ab presenci de sos fils heretes

2. adj. ou n. m.

'(personne) agréable'

GirBornS 45,92: Anc valors cui vils pretz frais / Per vils‑agradils [var. vil agradier] assire / Ves benestar non s'atrais, / Ni ia rics malvatz / Ni mal enseingnatz / No se degr' en alt entendre / Si·n fos dregz iutiatz.